Com evitar els qui viuen de la feina dels altres en els projectes en grup
Hari B · Fundador · juliol del 2026 · Actualitzat: octubre del 2026
Per reduir els qui viuen de la feina dels altres en els projectes en grup, eviteu-ho des de la formació i detecteu-ho aviat. Mantingueu els equips petits i repartiu les competències perquè ningú no hagi de tirar sol del grup, i feu punts de control breus entre iguals durant el projecte perquè l’esforç desigual surti a la llum quan encara hi ha temps per corregir-lo.
Una llista de comprovació per al vostre proper projecte
- Equips de tres a cinc, i no més grans del que la feina pot mantenir ocupat.
- Competències repartides perquè cap equip no depengui d’una sola persona.
- Un breu acord d’equip la primera setmana sobre cada quan es reuneixen i com assenyalar un problema.
- Lliuraments intermedis, perquè el progrés sigui visible abans del lliurament final.
- Un punt de control entre iguals unes setmanes després de començar, comentat dins de l’equip.
- Una part individual de la nota, a més de la nota de l’equip.
- Valoracions entre iguals sobre el compromís amb l’equip, no sobre quina part de la feina ha fet cadascú.
El problema comença a la formació
És fàcil tractar la mandra social com un problema d’estudiants concrets. Més sovint ve de la formació: equips massa grans, desequilibrats o ajuntats sense disponibilitat compartida fan fàcil que algú desaparegui i difícil que la resta se n’adoni.
També és el que més preocupa els estudiants. Quan Hall i Buzwell (2013) van enquestar 205 estudiants de totes les facultats d’una universitat australiana sobre el treball en grup, viure de la feina dels altres va ser la principal preocupació en totes les disciplines. També van observar que no sempre és apatia: hi ha moltes raons de fons que poden impedir que un estudiant amb ganes contribueixi per igual.
Si l’equip està ben format, bona part del problema no arriba a començar, perquè no hi ha on amagar-se i ningú no està condemnat a carregar amb tots els altres.
Encertar la mida de l’equip
Els equips més grans faciliten que algú s’hi amagui. Mantingueu els equips en una mida en què la feina no la pugui fer només una part del grup, perquè la contribució de tothom sigui visible i imprescindible. Entre tres i cinc és l’interval habitual per als projectes universitaris. Oakley, Felder, Brent i Elhajj (2004) assenyalen que per sobre de cinc és probable que almenys un membre sigui relativament passiu, tret que el projecte tingui sis papers diferents o més.
Equilibrar perquè cap equip no estigui condemnat
Un equip on un estudiant fort acaba fent-ho tot és una fàbrica de passatgers. Repartir competències i experiència entre els equips fa que cap grup no depengui d’una sola persona, cosa que redueix la mandra i protegeix els estudiants que, si no, haurien de carregar amb la feina dels altres.
Incorporeu també la responsabilitat individual a l’avaluació. L’Eberly Center de Carnegie Mellon suggereix lliuraments intermedis i una part individual, com ara un breu informe o una prova, a més de la nota de grup.
Detectar-ho aviat amb punts de control
Fins i tot amb una bona formació, a mig projecte apareix algun desequilibri. Les revisions breus i periòdiques de l’estat dels equips permeten als estudiants assenyalar contribucions desiguals quan encara hi ha temps per resoldre-les, en lloc de fer-ho només en una avaluació entre iguals amarga al final.
La manera de preguntar compta. Oakley i col·laboradors recomanen valoracions entre iguals sobre el compromís amb l’equip, com ara cooperar i complir les responsabilitats, en lloc de valoracions sobre quina part de la feina ha fet cadascú, que tendeixen a afavorir els estudiants acadèmicament més forts independentment de l’esforç.
Fonts
- Hall, D. & Buzwell, S. (2013). The problem of free-riding in group projects: looking beyond social loafing as reason for non-contribution. Active Learning in Higher Education, 14(1), 37 to 49. https://doi.org/10.1177/1469787412467123, consultat el 18 d’octubre del 2026.
- Oakley, B., Felder, R. M., Brent, R. & Elhajj, I. (2004). Turning student groups into effective teams. Journal of Student Centered Learning, 2(1), 9 to 34. https://engr.ncsu.edu/wp-content/uploads/drive/1ofGhdOciEwloA2zofffqkr7jG3SeKRq3/2004-Oakley-paper%28JSCL%29.pdf, consultat el 18 d’octubre del 2026.
- Eberly Center, Carnegie Mellon University. What are best practices for designing group projects? https://www.cmu.edu/teaching/designteach/design/instructionalstrategies/groupprojects/design.html, consultat el 18 d’octubre del 2026.
Teamer actua pels dos costats: forma equips equilibrats i de la mida adequada perquè sigui més difícil viure de la feina dels altres, i fa revisions de l’estat dels equips perquè els desequilibris que apareguin surtin a la llum aviat. Menys passatgers, detectats abans.
Si els qui viuen de la feina dels altres són un maldecap recurrent a la vostra assignatura, poseu-vos en contacte amb mi i us explicaré com ho estan abordant altres coordinadors.
Començar una prova pilotNomés teniu una pregunta? Escriviu a hello@teamer.university