Com formar equips d’estudiants justos
Hari B · Fundador · juny del 2026 · Actualitzat: octubre del 2026
Els equips d’estudiants justos surten de formar els grups de manera intencionada, en lloc de deixar-ho a l’atzar o a les amistats. Demaneu a cada estudiant la seva disponibilitat, les seves competències i algunes preferències, i després comproveu que els esborranys d’equips siguin justos abans que cap estudiant els vegi.
Una comprovació de justícia abans de publicar
Repasseu-la una vegada amb els esborranys d’equips al davant.
- Tots els estudiants han respost l’enquesta, o teniu un pla per col·locar els qui no ho han fet.
- Cada equip comparteix almenys una franja en què tots els membres es poden reunir.
- Les competències i l’experiència estan repartides de manera que cap equip no depengui d’una sola persona.
- Cap estudiant no és l’únic membre d’un col·lectiu infrarepresentat dins del seu equip.
- La mida dels equips no varia en més d’una persona.
- Cada emparellament demanat que no heu respectat té un motiu que podríeu explicar a l’estudiant.
- Heu llegit cada equip una vegada abans que els estudiants el vegin.
Per què l’agrupament surt malament
La majoria d’assignatures formen equips d’una de dues maneres: els estudiants trien els seus grups o el professorat els reparteix a mà. Deixar triar premia els qui ja tenen contactes i deixa els estudiants més nous o més reservats buscant-se la vida. Repartir a mà és lent i acostuma a basar-se en les dades més fàcils d’obtenir, com ara qui és a cada grup de classe.
Totes dues funcionen la major part del temps. Totes dues també deixen unes quantes persones en grups que no havien de funcionar mai, i rarament us n’assabenteu fins que el projecte ja està ben avançat. Els estudiants noten la diferència: a l’estudi de Feichtner i Davis de 1984, recollit per Layton i col·laboradors (2010), els equips triats pels mateixos estudiants van representar el 40% de les seves pitjors experiències en grup i només el 22% de les millors.
Partir del que necessita un equip just
Un equip que funciona sol tenir una combinació de punts forts, una certa disponibilitat compartida i almenys una mica de veu de les persones que en formen part. Res d’això no es veu en una llista de classe, de manera que l’única manera de formar equips a partir d’aquestes dades és preguntar-les primer.
Aquest és l’enfocament que recomanen Oakley, Felder, Brent i Elhajj (2004): formar equips heterogenis pel que fa a la capacitat i que comparteixin franges comunes per reunir-se fora de classe, amb un formulari breu que els estudiants omplen el primer dia.
Equilibrar, no només repartir
La justícia no és posar tots els estudiants forts junts, ni separar amics per principi. És repartir competències i experiència perquè cap equip no estigui condemnat al fracàs, respectant un nombre raonable de les preferències que us donen els estudiants.
El mateix article descriu què passa si no es fa. Els equips formats només per estudiants més febles tendeixen a encallar-se, mentre que els equips només d’estudiants forts sovint divideixen la feina en trossos i els ajunten sense discutir-ho, i perden l’aprenentatge més profund que s’obté treballant un problema plegats.
També suggereix no deixar sol en un equip un estudiant d’una minoria en risc, almenys durant els dos primers cursos del grau. Els estudiants aïllats tendeixen a adoptar papers passius, o a ser-hi empesos.
Donar veu als estudiants sense cedir-ne el control
Preguntar amb qui vol treballar algú és important, però les preferències mútues han de ser una dada entre d’altres, no tota la decisió. L’objectiu són equips on les persones puguin tenir èxit, no només equips que les persones han demanat.
La guia de treball en grup de la Universitat de Bath (2025) fa una recomanació semblant per a les primeres activitats de primer curs, on suggereix que la selecció deliberada per part del tutor és probablement la millor opció. Els estudiants que encara no han establert vincles amb els companys diuen que la prefereixen.
Revisar abans de publicar
Sigui quin sigui el mètode, una persona ha de mirar els equips abans que els estudiants. El valor d’un esborrany és que podeu corregir aquell equip que no acaba de quadrar mentre encara és només un esborrany.
Fonts
- Oakley, B., Felder, R. M., Brent, R. & Elhajj, I. (2004). Turning student groups into effective teams. Journal of Student Centered Learning, 2(1), 9 to 34. https://engr.ncsu.edu/wp-content/uploads/drive/1ofGhdOciEwloA2zofffqkr7jG3SeKRq3/2004-Oakley-paper%28JSCL%29.pdf, consultat el 18 d’octubre del 2026.
- Layton, R. A., Loughry, M. L., Ohland, M. W. & Ricco, G. D. (2010). Design and validation of a web-based system for assigning members to teams using instructor-specified criteria. Advances in Engineering Education, 2(1), 1 to 28. https://advances.asee.org/wp-content/uploads/vol02/issue01/papers/aee-vol02-issue01-p09.pdf, consultat el 18 d’octubre del 2026.
- Centre for Learning and Teaching, University of Bath (2025). Group work guide: recommendations and resources to support effective practice, version 1.0. https://teachinghub.bath.ac.uk/wp-content/uploads/2025/03/Group-Work-Guide-Version-1.0-March-2025.pdf, consultat el 18 d’octubre del 2026.
Fer tot això a mà, equilibrant competències, horaris i preferències de tot un grup, és realment feixuc. També és exactament el que automatitza Teamer: definiu les dades d’entrada, Teamer genera esborranys d’equips equilibrats i vós els reviseu abans de publicar res.
Comenceu per les preguntes d’exemple per a l’enquesta. Les podeu llegir i reutilitzar de seguida. Si voleu parlar d’una prova pilot per a la vostra assignatura, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
Començar una prova pilotNomés teniu una pregunta? Escriviu a hello@teamer.university